16 de març 2006

Una lliçó d’humanitat

Emili Rosales

Hi ha una imatge impagable de Paco González Ledesma, i és la de l’escriptor teclejant a la màquina d’escriure en un terrat de la Barcelona de la postguerra; les restriccions de llum li impedien de fer-ho a dins del pis, però l’aventura de Silver Kane –pseudònim amb el qual va signar centenars de novel·les– o potser el primer Méndez, havia d’arribar a impremta, de manera que quedava el recurs a la llum de la lluna.
Aquest episodi, i un grapat més que es relaten a Historia de mis calles, expliquen que González Ledesma sigui un personatge singular dins de l’ambient literari i periodístic. Des del nen famolenc que els últims dies de la guerra participa en l’assalt d’un magatzem per aconseguir menjar per a la família, fins a l’advocat d’èxit amb mala consciència i al periodista que assisteix als jocs de poder.
González Ledesma té la capacitat de fixar-se en els detalls canviants de la vida quotidiana que anticipen els grans canvis de la societat. Converteix la ciutat de Barcelona, és a dir, els carrers, els veïns, les botigues, els successos familiars, en l’autèntica protagonista de la història. Fins i tot, quan tracta grans personatges, grans protagonistes d’aquestes últimes dècades, ho fa des del punt de vista més humà possible; veu la persona que hi ha en el personatge. Per això aquestes memòries són també una enorme lliçó d’humanitat.


EMILI ROSALES és editor de Planeta

El Punt
, 16 de març de 2006