15 març 2006

González Ledesma torna a trepitjar els carrers de la seva vida

Agnès Antich

Historia de mis calles (Planeta) és com ha batejat Francisco González Ledesma les seves memòries, que va presentar ahir. Segons l’escriptor, que va néixer el 1927 a Barcelona, el llibre és «un homenatge a la gent del carrer, la gent que creia en alguna cosa equivocadament o no, la que no té història».
Des dels ulls d’un nen, González Ledesma fa un retrat del que es respirava en la Barcelona de la República, el que va significar l’arribada del franquisme i el que hem viscut d’història fins avui dia. Una visió molt personal d’aquest fill de família humil, de barri obrer, que va treballar al Correo Catalán i a La Vanguardia. «El periodisme m’ha donat la plenitud de la vida», va exclamar ahir.
Palpant de ben a prop la censura de la dictadura, quan tenia 21 anys, li van prohibir una de les seves primeres obres. Així i tot, va continuar escrivint amb el pseudònim Silver Kane i va ressorgir amb premis com ara el Planeta, que va guanyar el 1984, amb Crónica sentimental en rojo. A parer seu, i parlant de la censura, «els periodistes depenen de tantes coses que no són independents».
González Ledesma va fundar el Grupo de Periodistas Democráticos i va lluitar clandestinament per la llibertat de premsa, al costat d’altres escriptors com ara Vázquez Montalbán. Encara que la ploma de González Ledesma no escup acritud, en el llibre «no surten gaire ben parats», segons diu el periodista Josep Maria Huertas Clavería, tres persones: Luis Goytisolo, Mercedes Salisachs i Enrique Múgica.


El Punt, 15 de març de 2006