El dia que Méndez va conèixer el seu autor
Per què plantejar l’escena en còmic? Tractant-se de González Ledesma era gairebé obligat: guionista de còmics de l'editorial Bruguera, novel·lista de tots els gèneres al quiosc, periodista i narrador compromès, de prosa musical i clara, guanyador el 1984 del premi Planeta amb Crónica sentimental en rojo, el barceloní va ser un pioner, un autor d'avantguarda. Així ho vam entendre amb Biblioteques de Barcelona a Expedient González Ledesma, l'exposició que va inaugurar la BCNegra 2022 a la biblioteca Jaume Fuster. D'avantguarda per ser dels primers a ajuntar sense complexos cultura popular i literatura seriosa, els quioscos del segle XX amb la biblioteca de tots els temps. El seu ADN literari unia humor crític i el lirisme més compromès, ja que hi ha elegies que són un deure envers la memòria. I també com a periodista va ser de vanguardia, ja que va ingressar en aquest diari el 1971. En les dues facetes va posar llum a les ombres del present, es va comprometre amb la memòria d'ahir que millor ens explica i va donar veu als que sempre havien obtingut la callada per resposta.
Amb només 27 anys, l'autor s'havia passat hores a la Biblioteca de Catalunya per escriure Sombras viejas. La seva primera novel·la parlava de la Barcelona d'abans de la guerra, i el 1948 va guanyar el Premi Internacional creat per Josep Janés, però no arribaria a publicar-se perquè la censura va qualificar l’autor de “rojo” i “pornógrafo”, dictamen francament exagerat. En qualsevol cas, enmig de la dictadura havia estat igualment una ingenuïtat pretendre publicar la novel·la d'una Barcelona republicana amb partits polítics i mítings. Ho va passar malament aquell jove. I Silver Kane va néixer poc després, quan el seu oncle Rafael González el fitxava per a l'editorial Bruguera. Va ser trist no poder signar amb el seu nom –ho explicava molt després, a les seves memòries, Historia de mis calles (2006)–, però almenys escrivia, què carai!, i ho feia en aquella gran pantalla de paper on el llegia el públic majoritari. Durant quatre dècades, Silver Kane va escriure un miler de novel·les de quiosc i els guions d'alguns centenars d'episodis de còmic. Exercia d'escriptor emmascarat, “desfacedor de entuertos” quixotesc, amb la seva vella màquina d'escriure vermella, aquell Ferrari de butxaca que li va posar històries de tots els gèneres al servei de la mateixa prosa que més tard lluiria amb el seu nom.
Això vam voler homenatjar a l'exposició, per a la qual vam recórrer els carrers del “Territori Méndez” amb la fotògrafa Liubov Kavelich i el cronista de successos Joaquim Roglan ficat en la pell de l'inspector. No només era un bon amic i admirador de González Ledesma. Roglan comparteix amb Méndez la mirada, aquell desencís crític dels reporters de la vella escola, els que parlen amb gent a qui ningú més adreça la paraula, els que gasten les soles de les sabates al carrer com vells perdiguers, els que entren en contacte amb gent poc recomanable, escèptics i descreguts, només aparentment cínics pel molt políticament incorrectes que són els seus comentaris, lúcids, aguts, punyents. Els vells periodistes observen el món amb la mateixa mirada de serp vella que l'autor atribueix a Méndez, carregada d'escates, suma d'experiència i de lluita contra l'oblit. Les fotos de Kavelich van ser un punt de partida per a la recreació feta a les vinyetes del present (la primera pàgina de les cinc), i el pas del personatge pel pati de la Biblioteca desencadena el flaix-back de rememoració que el connecta amb la seva joventut.
El dibuixant és Josemaría Casanovas, fill de José María Casanovas, un altre gran de la Bruguera. El nostre Casanovas treballa com a portadista per a la Marvel i en aquests moments dibuixa La filla del mar de Guimerà a la revista Serra d’Or. Igual que el guionista, és membre del baby boom, l'imaginari del qual deu tant a aquesta generació.
Entrades
