26 abr. 2009

Reflexió de González Ledesma

En aquesta ocasió us voldria recomanar la lectura d’aquest escrit: Papá, papá, mamá, mamá. El títol desperta una enorme curiositat i si procediu a la seva lectura descobrireu que es troba molt allunyat de les posicions políticament correctes però em sembla tremendament interessant i a més compta amb un valor afegit important. El seu missatge provoca que al nostre interior neixi una sensació que inequívocament evoca a la reflexió.
L’autor d’aquest escrit és una persona amb un reconegut prestigi dins el món literari, Francisco González Ledesma. A més, en clau estrictament local, González Ledesma es troba molt vinculat al Vendrell, concretament al barri marítim de Sant Salvador. Recordo que en una sessió plenària, concretament la del passat mes de gener, Esquerra Republicana va presentar una proposta de resolució sobre les actuacions relacionades a una millor integració i identificació amb la nostra ciutat. Un dels elements que es trobaven vinculats aquesta proposta era precisament retre un homenatge aquelles persones que han contribuït a la difusió en diverses esferes i nivells el nostre municipi, El Vendrell.
Concretament, Francisco González Ledesma va ocupar un lloc important dins el desenvolupament de la proposta perquè aquest escriptor fa molts anys que té una residència a la nostra vila i a més en moltes de les seves obres apareix el Vendrell com a escenari important.
Tot i aquesta realitat, hi ha una sèrie de regidors del consistori vendrellenc, concretament els quatre regidors de Plataforma per Catalunya que sense cap mena de pudor van votar en contra aquesta proposta i transcric literalment de l’acta de la sessió plenària l’argumentació que Teresa Montserrat va emprar per defensar el posicionament del seu grup: “hem fet una enquesta per aquí al Vendrell i ningú el coneixia (referint-se a González Ledesma) i jo, sense anar més lluny l’he tingut que anar a buscar a Internet que tampoc n’havia sentit mai parlar d’ell. Per tant, votarem que no”. Aquest comentari sembla més propi d’una tertúlia de bar abans que l’argumentació emprada per una regidora per defensar un posicionament sobre un punt de l’ordre del dia d’una sessió plenària.
Fa un parell de dies que vam acomiadar Sant Jordi, espero que aquells regidors que al·legaven el desconeixement d’aquest escriptor hagin tingut la més mínima curiositat per descobrir que amaguen les seves obres, concretament la seva darrera publicació, No hay que morir dos veces. En tot cas, en aquesta ocasió deixo al marge una extensa obra literària i centro la meva atenció vers un escrit prou interessant com és Papá, papá, mamá, mamá en el qual trobareu opinions, idees i missatges que es formulen sense pèls a la llengua.

El bloc de la Laia Gomis, 26 d'abril de 2009

1 comentari:

Júlia ha dit...

Devien ser de la Plataforma per la Catalunya Analfabeta. La cosa sembla un acudit, quina mena de gent tenim pels ajuntaments?

Normalment es va a buscar una cosa a internet per saber allò que no sabíem i no quedar com uns rucs però es veu que aquesta senyora creu que a internet hi posen autors per passar l'estona. Ha vist el nombre d'entrades que fan referència a l'escriptor en català, castellà i anglès?