7 de febr. 2006

Carvalho o Méndez?

Francisco González Ledesma va rebre ahir el I Premi Pepe Carvalho a la seva trajectòria com a escriptor

Valèria Gaillard

La màxima de qualsevol detectiu és la discreció. Ahir, però, es va fer una excepció de la norma i els sospitosos habituals -Andreu Martín, Leonardo Padura, Raúl Argemí, Alícia Giménez, Carles Quílez, etcètera- es van reunir en un acte públic al Saló de Cent de l'ajuntament de Barcelona en una ocasió molt especial: l'entrega del primer premi Pepe Carvalho a un dels gurus més poderosos del gènere negre, Francisco González Ledesma.
Molt institucional tot plegat -presidia l'acte l'alcalde Joan Clos, amb el regidor de Cultura Ferran Mascarell, que va recordar els beneficis de l'Any del Llibre i la Lectura clausurat fa poc, mentre que Carles Revés, editor de Planeta, parlava de la «satisfacció» que l'autor guardonat, «amic», sigui «del grup»-, la cerimònia va girar entorn de la idoneïtat de Barcelona com a escenari per al crim -literari, és clar- i les diferències i similituds entre els dos detectius més barcelonins i ravalers, Pepe Carvalho i Ricardo Méndez. Tots dos són fills d'un parell d'escriptors «amb moltes coses en comú», Carvalho i Ledesma, com el fet d'haver nascut en un barri pobre: «Tots dos hem vist en una finestra del Raval la mirada desil·lusionada d'una noia que dos anys enrere mirava el cel amb esperança.»
Mentre Carvalho domina la cuina, Méndez freqüenta petites tavernes on menja «calamars neolítics, musclos d'antiquari i sardinetes vingudes a peu des de València». Carvalho viu a Vallvidrera; Méndez, en un quartet darrere d'una taverna del Xino. I mentre que Carvalho té èxit amb les dones, «Mendez té por de quedar malament». Però això només són diferències superficials ja que, segons Ledesma, «són més importants les semblances». Tots dos viuen rodejats de llibres i tots dos «furguen en l'entrellat d'una ciutat que estimen, Barcelona». Amb tot això, Ledesma -que pronuncia «Carvalho» amb una ela en lloc d'una ella- va acabar la seva intervenció amb un homenatge particular: «Llegia, estimava i en certa mesura imitava la figura de Carvalho.»
Lluint una camisa vermella, Paco Camarasa, comissari de la II Trobada de Novel·la Negra i de Misteri, a banda de propietari d'una de les llibreries més perilloses de la ciutat, Negra y Criminal, i membre del jurat, va recordar quan, fa anys, un crític va qualificar una novel·la de Ledesma, Expediente Barcelona, de «novel·leta de lladres i serenos». Qüestió de constatar com ha canviat la mirada respecte a aquest gènere, considerat durant molts anys menor.
També va advertir els assistents -entre els quals hi havia Anna Sellés- que és millor desconfiar de Raymond Chandler quan deia: «Si t'agrada una novel·la, millor que no en coneguis l'autor», ja que Ledesma és de «bona qualitat», tant literària com personal. Com un regal, Camarasa va anunciar que «aviat» es publicaran les memòries de Ledesma, Historias de mis calles, i que, «sorprenentment», no hi parla malament de ningú.
El fill de Manuel Vázquez Montalbán, el també escriptor Daniel Vázquez Sellés, va ser el portaveu del jurat d'un premi concedit per unanimitat «per la gran qualitat de la seva aportació a la novel·la europea i espanyola». «Ledesma és dipositari de la novel·la popular i dota les seves narracions d'un caràcter documental que la fa molt valuosa».
El lliurament del I Premi Pepe Carvalho s'emmarca en la II Trobada de Novel·la Negra i de Misteri de Barcelona, que reuneix des d'ahir i fins dissabte prop de trenta autors del gènere criminal per resoldre un misteri: és la novel·la negra la nova novel·la social? El reconeixement a Ledesma dóna algunes pistes.

El Punt, 7 de febrer de 2006