González Ledesma presenta "El candidato de Dios", una novel·la sobre els comicis nord-americans.
Dinar de premsa, nyam. Destino va convocar els nostres estòmacs al restaurant La Camarga. Pura cuina tecnoemocional, ja que això de dinar gratis sempre ha estat una tècnica d'allò més emocionant. El motiu estava justificat: presentació d'El candidato de Dios, la nova novel·la d'Enrique Moriel, l'heterònim de Francisco González Ledesma especialitzat en thrillers conspiratius. Els 17 comensals ens vam asseure en una taula gegant i oval i per això, més que una roda de premsa, allò semblaven les negociacions de pau d'una guerra balcànica. A la capçalera, l'editor Emili Rosales: "¿Creus que Déu vol ser president dels Estats Units? Així és com em va plantejar la novel·la Paco, ja que l'obra cobreix la campanya electoral d'un misteriós candidat que porta un missatge de pau". I diguin-me si no és significatiu el matís: Rosales va explicar que el relat transcorre en "una actualitat molt rabiosa" mentre que González Ledesma va preferir definir-lo com "rigorosa actualitat". Del rigor a la ràbia, del periodisme d'abans a la fúria d'avui.
En fi, que Ledesma va estar amabilíssim com sempre i ens va filtrar titulars de manera paternal: "Les eleccions als EUA són la gran festa de la màfia". "Tinc una simpatia sentimental per Hillary" o "Si continuo parlant no dinarem". Don Paco ens va recordar una sagaç frase d'aquesta senadora: "A les tiranies sempre manen els pitjors però en les democràcies de vegades els triem". Llavors Rosales es va aixecar, es va disculpar i va esgrimir la vaga del transport per anar-se'n de pressa i corrents, segons abans que li portessin l'entrecot. ¡Quin sentit del deure! ¡Quin poeta més asceta!
En el llibre es retrata un transsumpte de Jesús que es presenta a president auspiciat per un misteriós milionari en el paper del colom trinitari. Ledesma es va mostrar ressentit amb la jeraquia eclesiàstica i amb el mateix Déu Pare: "No entenc el seu paper. Mira que deixar morir el seu fill sense commoure's!" Això és passió de novel·lista pels personatges creíbles.
El Periódico, 26 de juny de 2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada