L’escriptor Francisco González Ledesma, nascut l’any 1927 a Barcelona, és advocat i un veterà periodista que en un altre temps va estar cridat a ser el novel·lista d’èxit més jove d’Espanya. Als vint anys, amb la seva novel·la Sombras viejas va obtenir elPremi Internacional de Novel·la, instituït per l’editor José Janés, i en el jurat figuraven personalitats com Somerset Maugham i Walter Starkie.
Especialitzat en novel·la policíaca, juntament ambManuel Vázquez Montalbán és considerat com un dels principals impulsors de la novel·la negra social a Espanya.
Novel·lista precoç, es va iniciar escrivint guions de còmics per a l’editorial Bruguera i novel·les de l’Oest que lliurava a un ritme d’una a la setmana, sota el pseudònim de Silver Kane, activitat que li va proporcionar ofici i recursos literaris, a més de permetre-li pagar-se la carrera de Dret.
Desencantat de l’advocacia, va estudiar periodisme i inicia una nova etapa professional a El Correo Català i, més tard, a La Vanguardia, aconseguint en tots dos diaris la categoria de redactor en cap.
Desencantat de l’advocacia, va estudiar periodisme i inicia una nova etapa professional a El Correo Català i, més tard, a La Vanguardia, aconseguint en tots dos diaris la categoria de redactor en cap.
Ambdues professions li van proporcionar un bon coneixement de la societat, dels carrers de Barcelona, dels polítics i del món de les finances, que utilitzaria en les seves futures novel·les. En el seu temps lliure, va escriure Los napoleones, Las calles de nuestros padres i Expediente Barcelona , finalista del Premi Ciutat de València, en 1983, que no van poder ser publicades fins a la transició política a la democràcia. Al 1984 va rebre el Premi Planeta per Crónica sentimental en rojo.
Com advocat ha rebut el premi Roda Ventura i com a periodista el premi El Ciervo. El 2010 se li va atorgar la Creu de Sant Jordi per la seva trajectòria informativa i per la qualitat de la seva obra, de projecció internacional.
El protagonista de les seves novel·les, el desenganyat comissari Ricardo Méndez, fill dels barris baixos i coneixedor impiu dels barris més alts, barreja d’escepticisme i punt d’honor, que segueix els cànons del relat criminal. Méndez apareix per primera vegada precisament a Expediente Barcelona i inaugura una sèrie novel·lística que, al costat de la mateixa ciutat de Barcelona, constituïx el nexe central de les seves novel·les.
L’últim cas de l’inspector Méndez, Peores maneras de morir és el retrat social d’una Barcelona que està canviant, en la qual els ideals del passat han desaparegut i, potser també el vell policia.
En l’obra, una noia fuig desesperada pels carrers del Raval de Barcelona: un home la persegueix. Buscant refugi, entra en un edifici mig abandonat. Allà, en l’únic habitatge amb llum, una altra jove l’amaga, confiada. No obstant això, el perseguidor mata les dues noies.
El brutal assassinat posa en alerta l’inspector Méndez, a qui no li falla l’olfacte per estirar el fil i descobrir que, darrere de tal atrocitat, s’oculta una sòrdida organització internacional dedicada al tràfic de belles dones eslaves.
En un altre lloc de Barcelona, en una casa luxosa que serveix de cau als membres d’una organització internacional de tràfic de blanques, una jove està sent violada per l’encarregat de amansi-la. Però, sorprenentment, el violador acaba amb un punxó clavat en els genitals, mort, dessagnat, i el company que acut als seus crits rep una bala al clatell.
Aquest és l’arrencada d’una impactant novel·la negra, que té com a argument el sòrdid món del tràfic internacional de dones. Ningú sap els diners que mou aquesta indústria; ningú vol saber-ho. És millor tancar els ulls, pensa Méndez, i oblidar aquest submón on es mouen com peixos a l’aigua assassins de la pitjor mena, negrers sense escrúpols, i dones sense esperança.
Peores maneras de morir és una radiografia social de la Barcelona actual, una mirada nostàlgica al passat, a la Barcelona d’abans de la internacionalització del crim. Méndez reflexiona sobre una ciutat arrasada pel capitalisme ferotge, un capitalisme que sobrevola la història com una au carronyera. Juntament amb la crisi, i la desesperança i la misèria i la maldat.
Biblioteca Joan Oliva i Milà, 8 de febrer de 2013.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada