2 febr. 2008

Francisco González Ledesma: una excepció

Una excepció per a la meva entrada anterior on venia a suggerir que tots hauriem de viure, com a molt, fins als 75 anys. De ser així m'hauria perdut dos llibres que Francisco González Ledesma ha escrit superada la xifra en questió (va nèixer el 1927): La ciudad sin tiempo (sota el pseudònim de Enrique Moriel) y Una novela de barrio. I que m'han donat la oportunitat de descubrir-lo tot i que aquest senyor ha estat escrivint durant tota la seva vida.
He gaudit molt, sobretot amb Una novela de barrio, per mi una novela que ho te tot: una trama ben lligada, uns personatges a quin mes interessant (desde el gran inspector Mendez i les seves 1000 frases lapidàries fins al propietari del bar La Anticipada, passant pel mafiós Erasmus, l'advocat Escolano, la ex-madamme Ruth, la Mabel, en Miralles, etc.) i uns diàlegs clavats. Ah, i el millor de tot és que, pel que he pogut saber a través d'internet, l'inspector Mendez forma part d'una sèrie de novel.les d'aquest autor.
Dos reflexions per acabar:
1. Sempre hi ha una excepció que confirma la norma, no?
2. Una vegada mes una bona portada m'ha guiat en l'elecció d'un bon llibre i pels excèptics (com la meva dona) escriuré sobre això més endavant.

Apiretal, 2 de febrer de 2008