25 nov. 2005

Els carrers literaris més negres de Barcelona

Àlex Martín Escribà

‘Las calles de nuestros padres’
Autor: Francisco González Ledesma
Editorial: La factoría de ideas, 2005 (1ª ed. 1984)
Pàgines: 317 pàgs.
Preu: 18,95 euros


Publicada per primer cop l’any 1984, Las calles de nuestros padres ha estat recentment reeditada per La Factoria de las Ideas. El seu retorn és una bona noticia per a tots els seguidors del gènere negre per diversos motius: entre ells, perquè els lectors de les novel·les negres i policíaques ja poden tornar a gaudir d’una de les millors narracions del gènere que s’ha escrit durant aquestes darreres dècades. En segon lloc, pel reconeixement que es mereix un escriptor com Francisco González Ledesma, un personalitat literària bastant oblidada dins dels grans noms de la narrativa actual. Entre els motius pels quals no ha gaudit d’un reconeixement ben merescut es deuen a l’impediment i la persecució a la qual es va veure sotmès durant el període del franquisme. Tal va ser la marginació que va patir aquest escriptor barceloní que es va veure obligat a publicar fascicles de quiosc sota el pseudònim de Silver Kane. Un cop recuperat el període democràtic, el narrador català va tornar a signar amb la seva identitat, fet que ha donat lloc a una llarga llista de publicacions que constitueixen una de les nissagues més prominents de la narrativa negra catalana actual.
En aquesta ocasió, Las calles de nuestros padres ens situa, doncs, amb la troballa d’un cadàver sota el llit d’una pensió de mala mort. Aquest fet obre unes línies d’investigació força confuses.

El periodista Amores que busca desesperadament el reportatge de la seva vida es veurà immers en aquest assumpte d’assassinat i d’altres de prostitució. Davant de tot aquest panorama apareix el comissari Méndez —que ja havia fet la seva primera aparició a la novel·la Expediente Barcelona— per resoldre els misteri i aclarir els fets. Tot aquest entramat és acompanyat amb el reflex d’una Barcelona on els ambients sòrdids, corruptes i aspres fan d’aquesta narració una de les millors novel·les urbanes policíaques de la segona meitat del segle XX. El mateix Paco Ignacio Taibo II la va definir com una novel·la «plena de cagades de mosca i de comunes on l’alè de l’orina pertorba a l’usuari».
En aquesta narració podem conèixer a fons al comissari Méndez, un personatge que ja difereix ben poc dels Bogart a les grans produccions nord-americanes reencarnant els personatges literaris de Philip Marlowe o Dashiell Hammett. Es tracta, doncs, d’un personatge fred i desencantat que camina pels carrers de Barcelona amb les butxaques plenes de llibres.
Així doncs, Francisco González Ledesma ens delecta —de la mateixa manera que van fer altres escriptors de l’època com Juan Madrid o Manuel Vázquez Montalbán— amb una novel·la on destaca per sobre de tot un discurs contracultural oposat a aquell missatge oficialista de la transició per mostrar-nos la realitat d’un poble al qual malauradament sempre se li amagava la veritat.


Diari de Tarragona, 25 de novembre de 2005