Amagat amb el pseudònim Enrique Moriel, l'escriptor barceloní Francisco González Ledesma narra en la seva darrera novel·la, La ciutat sense temps (Destino), la història oculta de Barcelona, «una ciutat plena de fantasmes i mites no difosos».
La història parteix de l'actualitat. La Marta Vives, jove ajudant d'un advocat, treballa per aclarir la misteriosa mort d'un home de l'alta societat barcelonina. Vives es veurà embolicada en aquest afer obscur, al mateix temps que es veurà implicada en un altre conflicte. La seva família manté una pugna amb una altra antiga estirp de la ciutat, els Masdéu.
Un dels narradors, que parla en primera persona, és un ésser inquietant que prové dels baixos fons de la Barcelona medieval i que s'ha vist immers en els episodis més importants de la ciutat, a banda de ser perseguit per la Inquisició.
Ledesma, que feia molts anys que tenia en ment la trama, planteja a través d'aquesta epopeia a l'estil d'Orlando, de Virginia Woolf, el combat entre el bé i el mal, entre Déu i el diable. «Quina prova tenim que guanya el primer?», es pregunta.
La història parteix de l'actualitat. La Marta Vives, jove ajudant d'un advocat, treballa per aclarir la misteriosa mort d'un home de l'alta societat barcelonina. Vives es veurà embolicada en aquest afer obscur, al mateix temps que es veurà implicada en un altre conflicte. La seva família manté una pugna amb una altra antiga estirp de la ciutat, els Masdéu.
Un dels narradors, que parla en primera persona, és un ésser inquietant que prové dels baixos fons de la Barcelona medieval i que s'ha vist immers en els episodis més importants de la ciutat, a banda de ser perseguit per la Inquisició.
Ledesma, que feia molts anys que tenia en ment la trama, planteja a través d'aquesta epopeia a l'estil d'Orlando, de Virginia Woolf, el combat entre el bé i el mal, entre Déu i el diable. «Quina prova tenim que guanya el primer?», es pregunta.
El Punt, 18 de abril de 2007
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada