Amb 80 anys, Francisco González Ledesma és l'autor que s'amaga rere la novel·la 'La ciutat sense temps'
Ignasi Aragay
"El fantasma ja pot firmar llibres: ho faré com a González Ledesma, en català o en castellà, i si algú vol que firmi com a Enrique Moriel, doncs encantat". El llibre en qüestió és La ciudad sin tiempo (Destino), ara també traduït al català com La ciutat sense temps. L'original castellà ja va per la tercera edició (60.000 exemplars).
Així doncs, amb 80 anys acabats de fer, Francisco González Ledesma es revela com un autor nou: si el seu pseudònim durant el franquisme el va portar a escriure i firmar 400 novel·les western com a Silver Kane -"n'escrivia dues per setmana, va ser un autèntic aprenentatge"-, ara ha recuperat el gust per amagar la pròpia identitat i ho ha fet amb el nom del protagonista de la seva primera novel·la amb majúscules, Sombras viejas, títol premiat el 1948 amb el José Janés i que després no va passar la censura. Resultat: encara resta inèdita en castellà i només va sortir en francès. Aviat Destino la recuperarà. De fet, González Ledesma no va poder publicar com a tal fins al 1977 a causa de la seva literatura social i antifranquista.
Pseudònim a part, ara també tenim un González Ledesma nou literàriament parlant. Durant anys encasellat en el gènere negre gràcies a l'inspector Méndez, es destapa aquí amb una novel·la protagonitzada per un vampir immortal que neix a la Barcelona medieval i sobreviu fins avui. És el seu barcelonisme sentimental elevat a la màxima categoria, una obra sorprenent que l'autor va concebre fa 30 anys. Va sorgir d'un text publicat en fascicles a La Vanguardia -hi va treballar durant anys-, que després va ampliar sense que el resultat el convencés. El va destruir. Al cap d'una dècada en va fer una segona versió que també va llençar. I a la tercera ha estat la vençuda.
La Barcelona medieval dels esclaus, els prostíbuls, la Inquisició i la religiositat; la ciutat desapareguda el 1714 -"una injustícia manifesta"-, la industrial, la de Cerdà i Gaudí, l'anarquista i catalanista. "A Barcelona hi ha el mite del nacionalisme, és a dir del caràcter, i de la llibertat i la justícia social, sempre presents", diu l'autor, que a més tenyeix la peripècia del seu particular protagonista en la d'un ésser etern preocupat pel sentit de la vida i la mort.
Avui, 18 d'abril de 2007
Ignasi Aragay
"El fantasma ja pot firmar llibres: ho faré com a González Ledesma, en català o en castellà, i si algú vol que firmi com a Enrique Moriel, doncs encantat". El llibre en qüestió és La ciudad sin tiempo (Destino), ara també traduït al català com La ciutat sense temps. L'original castellà ja va per la tercera edició (60.000 exemplars).
Així doncs, amb 80 anys acabats de fer, Francisco González Ledesma es revela com un autor nou: si el seu pseudònim durant el franquisme el va portar a escriure i firmar 400 novel·les western com a Silver Kane -"n'escrivia dues per setmana, va ser un autèntic aprenentatge"-, ara ha recuperat el gust per amagar la pròpia identitat i ho ha fet amb el nom del protagonista de la seva primera novel·la amb majúscules, Sombras viejas, títol premiat el 1948 amb el José Janés i que després no va passar la censura. Resultat: encara resta inèdita en castellà i només va sortir en francès. Aviat Destino la recuperarà. De fet, González Ledesma no va poder publicar com a tal fins al 1977 a causa de la seva literatura social i antifranquista.
Pseudònim a part, ara també tenim un González Ledesma nou literàriament parlant. Durant anys encasellat en el gènere negre gràcies a l'inspector Méndez, es destapa aquí amb una novel·la protagonitzada per un vampir immortal que neix a la Barcelona medieval i sobreviu fins avui. És el seu barcelonisme sentimental elevat a la màxima categoria, una obra sorprenent que l'autor va concebre fa 30 anys. Va sorgir d'un text publicat en fascicles a La Vanguardia -hi va treballar durant anys-, que després va ampliar sense que el resultat el convencés. El va destruir. Al cap d'una dècada en va fer una segona versió que també va llençar. I a la tercera ha estat la vençuda.
La Barcelona medieval dels esclaus, els prostíbuls, la Inquisició i la religiositat; la ciutat desapareguda el 1714 -"una injustícia manifesta"-, la industrial, la de Cerdà i Gaudí, l'anarquista i catalanista. "A Barcelona hi ha el mite del nacionalisme, és a dir del caràcter, i de la llibertat i la justícia social, sempre presents", diu l'autor, que a més tenyeix la peripècia del seu particular protagonista en la d'un ésser etern preocupat pel sentit de la vida i la mort.
Avui, 18 d'abril de 2007
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada